rato

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: rațo


Català
[modifica]

Oriental: central /ˈra.tu/, balear /ˈra.to/, /ˈra.tu/
Occidental: /ˈra.to/
  • Rimes: -ato
  • Etimologia: Del castellà rato, del llatí raptus, participi passiu de rapĕre ‎(«arrabassar»), segle XVIII.

Nom[modifica]

rato m. ‎(plural ratos)

  1. (castellanisme) estona
    «¡Ay Inés! cuán tonta eres! / No eres com ta tia fon / cuant casá vòlta segon / en un vell prou insensato; / pues pera riures un rato / sòbra chent chove en lo mon.» (Josep Bernat i Baldoví, L'agüelo Pollastre, pàg. 11, 1859)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ra·to (2)

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DCVB


Castellà
[modifica]

Peninsular: /ˈra.to/
Americà: alt /ˈra.t(o)/, baix /ˈra.to/
  • Etimologia: Del llatí raptus, participi passiu de rapĕre ‎(«arrabassar»), segle XVIII.

Nom[modifica]

rato m. ‎(plural ratos)

  1. estona

Descendents[modifica]

  • Català: rato (castellanisme)

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ra·to (2)

Vegeu també[modifica]

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre rato


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈra.toː/

Adjectiu[modifica]

ratō

  1. datiu masculí singular de ratus
  2. datiu neutre singular de ratus
  3. ablatiu masculí singular de ratus
  4. ablatiu neutre singular de ratus

Nom[modifica]

ratō

  1. datiu singular de ratus
  2. ablatiu singular de ratus