oposar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

Oriental: central /u.puˈza/, balear /o.poˈza/, /u.puˈza/
Occidental: nord-occidental /o.poˈza/, valencià /o.poˈzaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: oposà
  • Etimologia: Del llatí opponere, calcant el llatí vulgar *pausare que substituí ponere, segle XIV.

Verb[modifica]

oposar trans., pron. ‎(pronominal oposar-se)

  1. Posar una cosa davant una altra per contrarestar-la.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: oposo, oposa, oposem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Variants[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: o·po·sar (3)
  • Anagrama: porosa

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2