odoràreu

Potser volíeu: odorareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ðuˈɾa.ɾəw/
	balear /o.ðoˈɾa.ɾəw/, /u.ðuˈɾa.ɾəw/
Occidental:	/o.ðoˈɾa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

odoràreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de odorar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb odorar

Variants

• [2] odoréssiu, odorésseu, odoràssiu, odoràsseu