obvia

De Viccionari
Potser volíeu: obvià, òbvia
Potser volíeu: obvià, òbvia


Català
[modifica]

Oriental:  central /ubˈbi.ə/
balear /obˈvi.ə/, /ubˈvi.ə/
Occidental:  nord-occidental /obˈbi.a/
valencià /obˈvi.a/, /obˈbi.a/

Verb[modifica]

obvia

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de obviar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb obviar


Castellà
[modifica]

Peninsular: \ˈoβ.βja\
Americà: alt \ˈob.βja\, baix \ˈoβ.βja\

Adjectiu[modifica]

obvia f. ‎(plural obvias)

  1. forma femenina de obvio


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈɔb.wɪ.aː/, /ˈɔb.wɪ.a/

Adjectiu[modifica]

obviā

  1. ablatiu femení singular de obvius

obvia

  1. nominatiu femení singular de obvius
  2. nominatiu neutre plural de obvius
  3. vocatiu femení singular de obvius
  4. vocatiu neutre plural de obvius
  5. acusatiu neutre plural de obvius