obvenir

De Viccionari


Català
[modifica]

Oriental:  central /ub.bəˈni/
balear /ob.vəˈni/, /ub.vəˈni/
Occidental:  nord-occidental /ob.beˈni/
valencià /ob.veˈniɾ/, /ob.beˈni/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Etimologia: Del llatí obvenīre ‎(literalment «venir a l’encontre»).

Verb[modifica]

obvenir intr.

  1. Venir, escaure eventualment.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: obvinc, obvé, obvenim
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: ob·ve·nir (3)
  • Heterograma de 7 lletres (beinorv)
  • Anagrama: obriven

Vegeu també[modifica]