obstinàrem

Potser volíeu: obstinarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ups.tiˈna.ɾəm/
	balear /ops.tiˈna.ɾəm/, /ups.tiˈna.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /ops.tiˈna.ɾem/
	valencià /ops.tiˈna.ɾem/, /os.tiˈna.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

obstinàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de obstinar-se.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb obstinar-se.

Variants

• [2] obstinéssim, obstinéssem, obstinàssim, obstinàssem

Miscel·lània

• Síl·labes: obs·ti·nà·rem (4)
• Heterograma de 10 lletres (abeimnorst)
• Anagrames: estabornim, sòbriament, tamborines, tamborinés