oblit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /uˈβɫit/, balear /ubˈbɫit/

Occidental: nord-occidental /oˈβɫit/, valencià /oˈbɫit/, /uˈβɫit/

• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí oblītu(m), acusatiu de oblītus, del verb oblīvīscor ‎(«oblidar»), segle XIV.

Nom

oblit m. ‎(plural oblits)

1. Acció d’oblidar, cosa oblidada.
2. Absència temporal de la memòria d’allò que s’havia après o experimentat.

Sinònims

• (acció d’oblidar) oblidança, oblivió

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Vergessen ^(de) n.
• Anglès: oblivion ^(en)
• Àrab: نِسْيَان‎ ^(ar)
• Búlgar: забраванство ^(bg) n. ‎(zabravanstvo)
• Castellà: olvido ^(es) m.
• Danès: glemsel ^(da) c.
• Finès: hajamielisyys ^(fi)
• Francès: oubli ^(fr) m.
• Gallec: esquecemento ^(gl) m.
• Gal·lès: angof ^(cy) m.
• Georgià: გულმავიწყობა ^(ka) ‎(gulmavítskoba)
• Grec: λησμονιά ^(el) f. ‎(lismonià), λήθη ^(el) f. ‎(lithi)
• Grec antic: λήθη ^(grc) f. ‎(lḗthē)
• Hebreu: שִׁכְחָה‎ ^(he) f.

• Hongarès: feledés ^(hu)
• Italià: oblio ^(it) m.
• Letó: aizmirstība ^(lv) f.
• Llatí: oblivio ^(la) f.
• Llengua de signes catalana: OBLIDAR ^(csc)
• Neerlandès: vergeetachtigheid ^(nl)
• Noruec: glemsel ^(no) c.
• Polonès: nieświadomość ^(pl) f.
• Portuguès: esquecimento ^(pt) m.
• Rus: забытье́ ^(ru) n. ‎(zabitié)
• Turc: nisyan ^(tr)
• Txec: zapomnění ^(cs) n.
• Ucraïnès: забуття ^(uk) n. ‎(zabuttia)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·blit (2)
• Anagrames: bòlit, bòtil

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC