obliviscor

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɔ.bliːˈwɪs.kɔr/
• Etimologia: Del prefix ob- i liveo, pel sentit de «quedar-se en blanc»

Verb

oblīviscor ‎(1a present^?), oblīvisceris ‎(2a present), oblīviscī ‎(infinitiu), oblītus sum ‎(perfet); deponent

1. oblidar

   Ex.: Vivorum memini, nec tamen Epicuri licet oblivisci.

Derivats

• oblītus
• oblitterō
• oblīviō
• oblīvium