nord-estejàreu

Potser volíeu: nord-estejareu, nordestejareu, nordestejàreu

Català

Verb

nord-estejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de nord-estejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb nord-estejar.

Variants

• [2] nord-estegéssiu, nord-estegésseu, nord-estejàssiu, nord-estejàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: nord·es·te·jà·reu (5)