mistó

Potser volíeu: misto, miśto, mišto

Caló català

• Pronúncia: /misˈto/
• Etimologia: Del romaní miśto.

Adverbi

mistó

1. bé

   «Que manguis et camelo. Xaví, villén a man. Et camelo mistó.» (Peret, Xaví, 1973)

   Que jo t’estimo. Nena, vine amb mi. T’estimo bé.

Variants

• mistós

Adjectiu

mistó

1. de primera

   «Per més que pilli, no estaré matsanjarnó! És de mistó, aquest vi!» (Juli Vallmitjana, Sota Monjuic, 1908)

   Per més que begui, no estaré borratxo! És de primera aquest vi!

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33