metal

Català

Verb

metal

1. (balear) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de metal·lar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·tal (2)
• Anagrames: metla, talem, tàlem, telam

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /meˈtal/
• Rimes: -al
• Etimologia: Del català metall o del francès métal, del llatí metallum, del grec antic μέταλλον ‎(métallon).

Nom

metal m. ‎(plural metales)

1. metall

Relacionats

• metálico

Miscel·lània

• Síl·labes: me·tal (2)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre metal