meritaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mə.ɾiˈta.ɾən/, occidental /me.ɾiˈta.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

meritaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de meritar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb meritar.

Miscel·lània

• Síl·labes: me·ri·ta·ren (4)
• Anagrames: arremetin, entraríem, rentaríem, terminaré, tremarien, trenaríem