menyspreu

Català

Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˌmɛɲsˈpɾɛw/, balear /ˌmeɲsˈpɾɛw/
Occidental:	/ˌmeɲsˈpɾɛw/

Rimes: -ɛw
Etimologia: Del prefix menys- i preu.

Nom

menyspreu m. ‎(plural menyspreus)

Sentiment o actitud de negar el valor o el reconeixement que correspon a una cosa.
«Allò que havia fet o produït el poble no els interessaven en absolut: ho consideraven amb menyspreu, amb la típica actitud de l'elit davant allò que és popular, «baix» o vulgar.» (Pere Antoni Pons, La vida, el temps, el món: sis dies de conversa amb Joan F. Mira, 2011)

Traduccions

Alemany: Verachtung ^(de)
Anglès: contempt ^(en)
Àrab: اِحْتِقَار‎ ^(ar) m.
Belarús: пага́рда ^(be) f. ‎(paharda)
Búlgar: презре́ние ^(bg) n. ‎(prezrènie)
Castellà: desprecio ^(es) m., desdén ^(es) m., menosprecio ^(es) m.
Coreà: 경멸 ^(ko) ‎(gyeongmyeol)
Danès: foragt ^(da) c.
Finès: halveksinta ^(fi), ylenkatse ^(fi)
Francès: mépris ^(fr)
Gallec: desprezo ^(gl) m.
Grec: περιφρόνηση ^(el) f. ‎(perifrónissi), καταφρόνηση ^(el) f. ‎(katafrónissi)
Grec antic: καταφρόνημα ^(grc) n. ‎(kataphrónēma), ὑπεροψία ^(grc) f. ‎(hyperopsía)
Hebreu: בוז‎ ^(he) m.
Hongarès: megvetés ^(hu)
Ídix: פֿאַראַכטונג‎ ^(yi) f.
Islandès: fyrirlitning ^(is) f.
Italià: desprezzo ^(it)
Japonès: 軽蔑 ^(ja), 侮蔑 ^(ja)
Llatí: contemptus ^(la) m., despectio ^(la) f., fastus ^(la) m.
Neerlandès: verachting ^(nl) f., minachting ^(nl) f.
Occità: mesprètz ^(oc) m.
Polonès: pogarda ^(pl) f., lekceważenie ^(pl) n.
Portuguès: desprezo ^(pt) m., desdém ^(pt) m., contempto ^(pt) m.
Rus: презре́ние ^(ru) n. ‎(prezrénie), пренебреже́ние ^(ru) n. ‎(prenebrejénie)
Serbocroat: nadmenost ^(sh) f., nadutost ^(sh) f.
Suec: missnöje ^(sv) n., misshag ^(sv) n., förakt ^(sv) n., avsmak ^(sv) c.
Turc: küçümsemek ^(tr)
Txec: opovržení ^(cs) n., despekt ^(cs) m.
Ucraïnès: прези́рство ^(uk) n. ‎(prezirstvo)
Volapük: nestüm ^(vo)
Xinès: 鄙夷 ^(zh) ‎(bǐyí), 鄙視 ^(zh) ‎(鄙视, bǐshì)

Miscel·lània

Síl·labes: menys·preu (2)

Vegeu també

Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB