martiritzàreu

Potser volíeu: martiritzareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/mər.ti.ɾiˈd͡za.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /mar.ti.ɾiˈd͡za.ɾew/, valencià /maɾ.ti.ɾiˈza.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

martiritzàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de martiritzar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb martiritzar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·ti·rit·zà·reu (5)