margar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /mərˈɡa/, balear /məɾˈʝa/, /mərˈɣa/
Occidental: nord-occidental /marˈɣa/, valencià /maɾˈɣaɾ/

Verb[modifica]

mar·gar trans.

  1. Adobar la terra amb marga.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: margo, marga, marguem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Obres de referència: DIEC, GDLC
  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2