marbrejàreu

Potser volíeu: marbrejareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /mər.bɾəˈʒa.ɾəw/
	balear /məɾ.bɾəˈd͡ʒa.ɾəw/, /mər.bɾəˈʒa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /mar.βɾeˈʒa.ɾew/, valencià /maɾ.bɾeˈd͡ʒa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

marbrejàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de marbrejar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb marbrejar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·bre·jà·reu (4)