marbràreu

Potser volíeu: marbrareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /mərˈbɾa.ɾəw/, occidental /maɾˈbɾa.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

marbràreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de marbrar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb marbrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: mar·brà·reu (3)
• Anagrama: arrumbaré