manllevar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: central /məɲ.ʎəˈβa/, balear /məɲ.ʎəˈva/
Occidental: nord-occidental /maɲ.ʎeˈβa/, valencià /maɲ.ʎeˈvaɾ/, /maɲ.ʎeˈβaɾ/
  • Etimologia: Del llatí manu levare ‎(literalment «treure de la mà»), segle XI.

Verb[modifica]

man·lle·var trans.

  1. Obtenir en préstec.
  2. Prendre per a si.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: manllevo, manlleva, manllevem
Vocal rizotònica: /e/

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]