manllevàreu

Potser volíeu: manllevareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /məɲ.ʎəˈβa.ɾəw/, balear /məɲ.ʎəˈva.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /maɲ.ʎeˈβa.ɾew/
	valencià /maɲ.ʎeˈva.ɾew/, /maɲ.ʎeˈβa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

manllevàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de manllevar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb manllevar

Miscel·lània

• Síl·labes: man·lle·và·reu (4)
• Anagrama: amulleraven