mandolina

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /mən.duˈɫi.nə/, occidental /man.doˈli.na/
  • Rimes: -ina
  • Etimologia: De l'italià mandolino, diminutiu de mandola, del llatí pandūra ‎(«mena de bandúrria»).

Nom[modifica]

mandolina f. ‎(plural mandolines)

  1. Instrument cordòfon petit, de la família del llaüt, de caixa bombada per sota, amb quatre cordes que es toquen amb un plectre.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: man·do·li·na (4)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: septentrional /man.doˈli.na/, meridional \maŋ.doˈli.na\
Americà: alt /man.doˈli.na/, baix \maŋ.doˈli.na\, austral /man.doˈli.na/

Nom[modifica]

mandolina f. ‎(plural mandolinas)

  1. mandolina

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: man·do·li·na (4)

Vegeu també[modifica]

  • mandolina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].