mandolina

Català

mostra de so^ⓘ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /mən.duˈɫi.nə/

Occidental: nord-occidental /man.doˈɫi.na/, valencià /man.doˈɫi.na/, /man.duˈɫi.na/

• Rimes: -ina
• Etimologia: De l'italià mandolino, diminutiu de mandola, del llatí pandūra ‎(«mena de bandúrria»).

Nom

mandolina f. ‎(plural mandolines)

1. Instrument cordòfon petit, de la família del llaüt, de caixa bombada per sota, amb quatre cordes que es toquen amb un plectre.

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Mandoline ^(de) f.
• Anglès: mandolin ^(en)
• Castellà: mandolina ^(es)

• Francès: mandoline ^(fr)
• Italià: mandolino ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: man·do·li·na (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC
• mandolina. Terminologia dels instruments musicals. Informació cedida per TERMCAT.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /man.doˈli.na/, meridional \maŋ.doˈli.na\

Americà: alt /man.doˈli.na/, baix \maŋ.doˈli.na\, austral /man.doˈli.na/

• Rimes: -ina

Nom

mandolina f. ‎(plural mandolinas)

1. mandolina

Miscel·lània

• Síl·labes: man·do·li·na (4)

Vegeu també

• mandolina. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 29 maig 2015].