magnètic
Potser volíeu: magnetic
Català
[modifica]- Pronúncia(i):
Oriental: /məŋˈnɛ.tik/ Occidental: nord-occidental /maŋˈnɛ.tik/, valencià /maɡˈnɛ.tik/
- Rimes: -ɛtik
- Etimologia: Del llatí magnetĭcus («imant»), procedent del grec μαγνήτης (magnḗtēs)̣ λίθος (líthos) magnḗtēs líthos, «pedra de la regió de Magnèsia».
Adjectiu
[modifica]magnètic m. (femení magnètica, plural masculí magnètics, plural femení magnètiques)
- Relatiu o pertanyent a un imant, que posseeix les seves propietats.
- Relatiu o pertanyent al magnetisme.
- Que té la capacitat d'atreure altres cossos.
- Que exerceix una atracció irresistible.
Traduccions
[modifica]Miscel·lània
[modifica]- Síl·labes: mag·nè·tic (3)
- Heterograma de 8 lletres (acegimnt)