magnètic

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: magnetic


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /məɡˈnɛ.tik/, occidental /maɡˈnɛ.tik/
  • Rimes: -ɛtik
  • Etimologia: Del llatí magnetĭcus ‎(«imant»), procedent del grec μαγνήτης ‎(magnḗtēsλίθος ‎(líthos) magnḗtēs líthos, «pedra de la regió de Magnèsia».

Adjectiu[modifica]

magnètic m. ‎(femení magnètica, plural masculí magnètics, plural femení magnètiques)

  1. Relatiu o pertanyent a un imant, que posseeix les seves propietats.
  2. Relatiu o pertanyent al magnetisme.
  3. Que té la capacitat d'atreure altres cossos.
  4. Que exerceix una atracció irresistible.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: mag·nè·tic (3)
  • Heterograma de 8 lletres (acegimnt)

Vegeu també[modifica]