madrina

Català

Dues mules amb la madrina tibant

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /məˈðɾi.nə/, occidental /maˈðɾi.na/
• Rimes: -ina
• Etimologia: Del llatí tardà mātrīna, de māter ‎(«mare»), segle XIV. El sentit més estès antigament de llevadora va provocar el desplaçament semàntic a padrina.

Nom

madrina f. ‎(plural madrines)

1. (antic, nord-occidental) llevadora
2. (antic) padrina
3. Corretja que lliga dos animals de tir pels musells perquè marxin junts i no es molestin.

Traduccions

Corretja

• Castellà: madrina ^(es) f.

Miscel·lània

• Síl·labes: ma·dri·na (3)
• Anagrames: dimanar, mandarí, midaran, miranda

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB