místic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmis.tik/
• Rimes: -istik
• Etimologia: Del grec μυστικός ‎(mystikós, «relatiu als misteris»), el qual deriva del terme μύςτης ‎(mýstēs, «iniciat»), segle XVII.

Adjectiu

místic m. ‎(femení mística, plural masculí místics, plural femení místiques)

1. De, o relatiu a, la mística o el misticisme.

Derivats

• mistificar

Traduccions

Traduccions

• Anglès: mystical ^(en), mystic ^(en)
• Castellà: místico ^(es)
• Italià: mistico ^(it)

Nom

místic m. ‎(plural místics, femení mística)

1. Escriptor que tracta temes relatius a l'espiritualitat cristiana.
2. Persones que té sentiments relacionats amb el misticisme.

Nom

místic m. ‎(plural místics)

1. Vaixell de tres pals amb una vela mística cadascun i bauprès amb un floc.

Miscel·lània

• Síl·labes: mís·tic (2)
• Anagrama: mítics

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot