lucus

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈluː.kʊs/
  • Etimologia: Del llatí arcaic loucos («clariana en un bosc») , procedent de l’indoeuropeu lówkos, derivat de l'arrel protoindoeuropea lewk- («lluminós, brillant»). Té cognats en llatí lūceo ‎(«brillar»), en la llengua protogermànica lauhaz («netejar») i en sànscrit लोक ‎(loka, «espai lliure d'obstacles»).

Nom[modifica]

lūcus m. ‎(genitiu lūcī)

2a declinació -us, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu lūcus lūcī
Vocatiu lūce lūcī
Acusatiu lūcum lūcōs
Genitiu lūcī lūcōrum
Datiu lūcō lūcīs
Ablatiu lūcō lūcīs
  1. bosc sagrat

Descendents[modifica]

Vegeu també[modifica]