Vés al contingut

longeu

De Viccionari

Català[modifica]

Oriental:  central /ɫuɲˈʒɛw/
balear /ɫoɲˈʒɛw/, /ɫuɲˈʒɛw/
Occidental:  /ɫoɲˈd͡ʒɛw/
  • Rimes: -ɛw
  • Etimologia: Del llatí longeavu(m), acusatiu de longeavus. Documentat al segle XV amb ús rar, s’ha recuperat a la segona meitat del segle XX per calc del castellà longevo.

Adjectiu[modifica]

longeu m. ‎(femení longeva, plural masculí longeus, plural femení longeves)

  1. Que viu fins a una edat molt avançada.
  2. durador

Sinònims[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: lon·geu (2)
  • Heterograma de 6 lletres (eglnou)
  • Anagrama: olguen

Vegeu també[modifica]