lluertejar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ʎu.ər.təˈʒa/
	balear /ʎu.əɾ.təˈd͡ʒa/, /ʎu.ər.təˈʒa/
Occidental:	nord-occidental /ʎu.er.teˈʒa/
	valencià /ʎu.eɾ.teˈd͡ʒaɾ/, /ʎu.eɾ.teˈd͡ʒa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: lluertejà
• Etimologia: De lluert i el sufix -ejar.

Verb

lluertejar intr.

1. Vigilar amb cautela tot el voltant.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	lluertejar			haver lluertejat
gerundi	lluertejant			havent lluertejat
participi	lluertejat, lluertejada, lluertejats, lluertejades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	lluertejo	lluerteges	lluerteja	lluertegem	lluertegeu	lluertegen
imperfet	lluertejava	lluertejaves	lluertejava	lluertejàvem	lluertejàveu	lluertejaven
passat simple	lluertegí	lluertejares	lluertejà	lluertejàrem	lluertejàreu	lluertejaren
futur	lluertejaré	lluertejaràs	lluertejarà	lluertejarem	lluertejareu	lluertejaran
condicional	lluertejaria	lluertejaries	lluertejaria	lluertejaríem	lluertejaríeu	lluertejarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	lluertegi	lluertegis	lluertegi	lluertegem	lluertegeu	lluertegin
imperfet	lluertegés	lluertegessis	lluertegés	lluertegéssim	lluertegéssiu	lluertegessin
		lluertegesses		lluertegéssem	lluertegésseu	lluertegessen
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	lluerteja	lluertegi	lluertegem	lluertegeu	lluertegin

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... lluertejat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... lluertejar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... lluertejat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... lluertejat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... lluertejat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... lluertejat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... lluertejar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... lluertejat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... lluertejat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... lluertejat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: lluertejo, lluerteja, lluertegem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Traduccions

Traduccions

• Castellà: atisbar ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: llu·er·te·jar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DCVB