Vés al contingut

llossar

De Viccionari

Català

[modifica]
Oriental: central /ʎuˈsa/
balear /ʎoˈsa/, /ʎuˈsa/
Occidental: nord-occidental /ʎoˈsa/
valencià /ʎoˈsaɾ/, /ʎoˈsa/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: llossà
  • Etimologia: Del català antic lossar, de laussar, de laucear, del llatí cèltic *laucidāre (llampegar), del protocèltic *lowk-s-o (brillar), del protoindoeuropeu *lewk- (brillant), segle XIV. Semànticament, s’associen les espurnes d’una ferreria als llampecs. Compareu amb el doblet lluçar (llampegar). Cognat de l’aragonès luziar (llossar), gàl·lic *leuketios (del llamp), irlandès antic lóchet (llampec), bretó luc'hed (llamp).

Verb

[modifica]

llossar trans.

  1. Renovar el tall o punta d’un instrument de ferro passant-lo per la fornal i treballant-lo de nou.

Conjugació

[modifica]

Paradigmes de flexió: llosso, llossa, llossem
Vocal rizotònica: /ɔ/

Variants

[modifica]

Traduccions

[modifica]

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: llos·sar (2)

Vegeu també

[modifica]