llengüístic
Català[modifica]
Adjectiu[modifica]
llengüístic m. (femení llengüística, plural masculí llengüístics, plural femení llengüístiques)
- (no normatiu) lingüístic
- «Fóra convenient ferne d' ella un recull íntegre, no solament pêl interés que pugui tenir desde 'l punt de vista llengüistic ó filológic, sinó també com á document ó noticia [...]» (Josep Faus i Condomines, Els capítols matrimonials a la comarca de Guissona, pàg. 113, Fills d'en Jaume Jepús, impressors, Barcelona, 1908)
- «Voldríem vore lo moviment llengüístic valencià ensenyorejat de totes les manifestacions intel·lectuals de la nostra regió, reconquistant lo púlpit en l’església, un siti honrós en l’escola pública, anul·lant l’injust bandejament de que és víctima.» (Joan Enric Pellicer i Borràs, Història d'un desig insatisfet. L'ensenyament del valencià fins a 1939, pàg. 86, 2006)
Miscel·lània[modifica]
- Síl·labes: llen·güís·tic (3)