llegítima

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ʎəˈʒi.ti.mə/
Occidental:	nord-occidental /ʎeˈʒi.ti.ma/, valencià /ʎeˈd͡ʒi.ti.ma/

• Parònim: legítima
• Etimologia: Del llatí legitimus ‎(«legítim»), segle XIV.

Nom

llegítima f. ‎(plural llegítimes)

1. (dret) Part de l’herència assignada per llei que el testador no pot disposar lliurement.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: forced heirship ^(en)
• Castellà: legítima ^(es)

Miscel·lània

• Síl·labes: lle·gí·ti·ma (4)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC