llaurador

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ʎəw.ɾəˈðo/

Occidental: nord-occidental /ʎaw.ɾaˈðo/, valencià /ʎaw.ɾaˈðoɾ/

• Rimes: -o(ɾ)
• Etimologia: De llaurar i el sufix -dor, segle XIV.

Nom

llaurador m. ‎(plural llauradors, femení llauradora)

1. Qui llaura la terra.
2. (valencià) pagès

Traduccions

Qui llaura

• Alemany: Pflüger ^(de) m., Landwirt ^(de) m., Bauer ^(de) m.
• Anglès: ploughman ^(en)

• Castellà: labrador ^(es) m.
• Francès: laboureur ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: llau·ra·dor (3)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, DCVB