linyatge

Català antic

• Etimologia: De linya ‎(«línia»), cognat de l’occità antic linhatge i del francès antic linage.

Nom

linyatge m. ‎(plural linyatges)

1. llinatge

   «Si havets vergonya de l'acte de generació, guardats als vostres pares qui us engenraren e us nodriren, obligant-vos que·ls engenrassets e·ls nodrissets néts, car desijaven perpetuar lur linyatge.»

   Antoni Canals, Valeri Màxim, 1395.

Variants

• llinyatge

Descendents

• Castellà: linaje

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, CIVAL