libel·làtic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ɫi.βəɫˈɫa.tik/, /ɫi.βəˈɫa.tik/
	balear /ɫi.bəɫˈɫa.tik/
Occidental:	/ɫi.beɫˈɫa.tik/, /ɫi.βeˈɫa.tik/

• Rimes: -atik
• Etimologia: Del llatí libellaticus

Adjectiu

libel·làtic m. ‎(femení libel·làtica, plural masculí libel·làtics, plural femení libel·làtiques)

1. S'aplicava als cristians que per deslliurar-se de les persecucions, treien certificats d'haver obeït els decrets dels emperadors.

Variants

• (arcaismes) libel·látich, libel·làtich.

Traduccions

libel·làtic [1] (referit a certs cristians)

• Castellà: libelático ^(es) m.
• Llatí: libellaticus ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: li·bel·là·tic (4)

Vegeu també

• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot