lavabo

De Viccionari
Potser volíeu: LAVABO


Català
[modifica]

Oriental:  central /ɫəˈβa.βu/
balear /ɫəˈva.bo/, /ɫəˈva.bu/
Occidental:  nord-occidental /ɫaˈβa.βo/
valencià /ɫaˈva.bo/, /ɫaˈβa.βo/
  • Rimes: -abo
  • Etimologia: Del llatí lavabo ‎(«rentaré»), provinent de la litúrgia catòlica, segle XIX. Durant la missa, quan l’escolà abocava aigua als dits del capellà en una palangana, aquest recitava el salm lavabo inter innocentes manus meas ‎(«em rentaré les mans entre els innocents»).

Nom[modifica]

lavabo m. ‎(plural lavabos)

  1. Recipient per a contenir aigua amb la qual poder rentar-se la cara i les mans.
  2. (per metonímia) Cambra d’una casa on hi ha una pica per a rentar-se i complir amb altres necessitats higièniques.

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: la·va·bo (3)

Vegeu també[modifica]


Castellà
[modifica]

Peninsular: \laˈβa.βo\
Americà: alt /laˈba.bo/, baix \laˈβa.βo\
  • Rimes: -abo
  • Etimologia: Del llatí lavabo [inter innocentes manus meas] ‎(literalment «em rentaré [les mans entre els innocents]»), del Salm 26,6 pronunciat durant la litúrgia.

Nom[modifica]

lavabo m. ‎(plural lavabos)

  1. lavabo

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: la·va·bo (3)


Italià
[modifica]

  • Pronúncia(i): /laˈvaː.bo/

Nom[modifica]

lavabo m. ‎(plural lavabi)

  1. lavabo, rentamans
  2. lavabo, bany

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: la·và·bo (3)


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /laˈwaː.boː/

Verb[modifica]

lavābō

  1. primera persona singular futur d'indicatiu actiu de lavō