lògic

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ˈɫɔ.ʒik/

Occidental: nord-occidental /ˈɫɔ.ʒik/, valencià /ˈɫɔ.d͡ʒik/

• Rimes: -ɔʒik
• Etimologia: Del llatí logĭcus ‎(«raonable»), segle XIV, del grec antic λογικός ‎(logikós, «raonable, racional»), derivat de λόγος ‎(lógos, «raó, discurs»).

Adjectiu

lògic m. ‎(femení lògica, plural masculí lògics, plural femení lògiques)

1. Relatiu o pertanyent a la lògica.
2. Que és conforme a les regles de la raó, racional.

Antònims

• il·lògic, alògic

Traduccions

Traduccions

Miscel·lània

• Síl·labes: lò·gic (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB