alògic

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca
Potser volíeu: alogic


Català
[modifica]

Oriental: /əˈɫɔ.ʒik/
Occidental: nord-occidental /aˈɫɔ.ʒik/, valencià /aˈɫɔ.d͡ʒik/

Adjectiu[modifica]

alògic m. ‎(femení alògica, plural masculí alògics, plural femení alògiques)

  1. Aliè a les lleis de la lògica.
    «Però en si i per si tot parlar és alògic (Manuel de Montoliu (trad.), Positivisme i idealisme en la ciència del llenguatge, 1917)
    «Un llibre és una sistematització lògica d'idees, i ell era un escriptor alògic (Carles Cardó, Doctrina estètica del Dr. Torras i Bages, pàg. 11, Editorial Catalana, Barcelona, 1919)
    «Adorno instava els filòsofs a esmerçar el pensament de les coses a fons perdut. I del pensament a fons perdut de Weil (massa alògic, val a dir-ho, per al racionalisme adornià) extraurem un aspecte revelador de l'ambigüitat històrica del nostre tema.» (Mercè Rius, Matèria: El grau zero de la filosofia, Universitat de València, oct. 2018, ISBN 9788491343158)

Antònims[modifica]

Relacionats[modifica]

Traduccions[modifica]

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: a·lò·gic (3)
  • Heterograma de 6 lletres (acgilo)

Vegeu també[modifica]