kräldjur

Suec

• Etimologia: De kräla ‎(«reptar, arrossegar-se») i djur ‎(«animal»). Imitació del llatí reptile ‎(«rèptil»), paralŀel al danès krybdyr, noruec (bokmål i nynorsk) krypdyr, islandès skriðdýr i feroès skriðdýr, així com a l’alt alemany Kriechtier i el neerlandès kruipdier.

Nom

kräldjur n.

1. rèptil

   Kräldjur, eller reptiler, är en klass växelvarma ryggradsdjur ― Els rèptils són una classe de vertebrats peciloterms.

Declinació

Cas	Singular		Plural
	Indefinit	Definit	Indefinit	Definit
Nominatiu	kräldjur	kräldjuret	kräldjur	kräldjuren
Genitiu	kräldjurs	kräldjurets	kräldjurs	kräldjurens

Sinònims

• reptil