källa

De Viccionari


Suec
[modifica]

  • Pronúncia: /ˈɕɛlˌa/
  • Etimologia: Del suec antic kælda, del nòrdic antic kelda («font, deu»), com també el danès kilde, el noruec bokmål kilde i nynorsk kjelde, l'islandès kelda i el feroès kelda, així com, probablement via manlleu, l'anglès antic ċelde. D'un protogermànic *kaldijǭ ‎(«font, deu»), derivat de *kaldaz ‎(«fred»), en última instància del protoindoeuropeu *gel- ‎(«fred»), reflectit també pel llatí gelus (i gelū, gelidus), entre d'altres.

Nom[modifica]

källa c.

  1. font (d'un curs d'aigua)
  2. font, origen
  3. font (d'informació, textual, literària)
  4. (matemàtiques) font

Declinació[modifica]

Cas Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu källa källan källor källorna
Genitiu källas källans källors källornas

Derivats[modifica]

Vegeu també[modifica]