jeia

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /ˈʒe.jə/
Occidental: nord-occidental /ˈʒe.ja/, valencià /ˈd͡ʒe.ja/
  • Etimologia: Del català medieval jaïlla, aquest del llatí jacēre ‎(«jeure»).

Nom[modifica]

je·ia f. ‎(plural jeies)

  1. Manera d'estar ajagut.
  2. Manera com algú tracta els altres.
    Té molt bona jeia.

Verb[modifica]

je·ia

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de jeure/jaure
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de jeure/jaure

Vegeu també[modifica]