jeia

De Viccionari


Català
[modifica]

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒe.jə/, occidental /ˈd͡ʒe.ja/
  • Etimologia: Del català antic jaïlla, aquest del llatí jacēre ‎(«jeure»).

Nom[modifica]

jeia f. ‎(plural jeies)

  1. Manera d'estar ajagut.
  2. Manera com algú tracta els altres.
    Té molt bona jeia.

Verb[modifica]

jeia

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de jeure/jaure
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de jeure/jaure

Miscel·lània[modifica]

  • Síl·labes: je·ia (2)

Vegeu també[modifica]