iuvo

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈjʊ.woː/
• Etimologia: De l'arrel iu-, segons alguns autors la mateixa que hi ha en Iuppiter i segons altres relacionat amb l'arrel iu- del protoindoeuropeu *i̯eu-(«unió»), present en iugum.

Verb

iuvō ‎(1a present^?), iūvās ‎(2a present), iūvāre ‎(infinitiu), iūvī ‎(perfet), iūtum ‎(supí)

1. ajudar, jo ajudo

   Ex.:Audentes fortuna iuvat.—(«La fortuna ajuda els audaços.»)

2. plaure, em plau

   Ex.:Iuvat videre locos—(«Plau contemplar els llocs.»)

Variants

• juvō