iuvo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí[modifica]

  • Pronúncia(i): /ˈjʊ.woː/
  • Etimologia: De l'arrel iu-, segons alguns autors la mateixa que hi ha en Iuppiter[1] i segons altres relacionat amb l'arrel iu- del protoindoeuropeu *i̯eu-(«unió»), present en iugum.[2]

Verb[modifica]

iuvō ‎(1a present?), iūvās ‎(2a present), iūvāre ‎(infinitiu), iūvī ‎(perfet), iūtum ‎(supí)

  1. ajudar, jo ajudo
    Ex.:Audentes fortuna iuvat.[3]—(«La fortuna ajuda els audaços.»)
  2. plaure, em plau
    Ex.:Iuvat videre locos—(«Plau contemplar els llocs.»)

Variants[modifica]

Vegeu també[modifica]

  1. ↑ Charlton T. Lewis, Charles Short, A Latin Dictionary, Clarendon Press, Oxford, 1879
  2. ↑ Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959 p.508-510
  3. ↑ Virgili, Eneida, 10
Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=iuvo&oldid=1286480»