Vés al contingut

italiano

De Viccionari

Castellà

[modifica]
Peninsular: /i.taˈlja.no/
Americà: alt /i.t(a)ˈlja.no/, baix /i.taˈlja.no/

Adjectiu

[modifica]

italiano m. ‎(femení italiana, plural masculí italianos, plural femení italianas)

  1. italià

italiano m. ‎(plural italianos, femení italiana)

  1. italià (habitant d'Itàlia)
  2. (masculí singular) italià (llengua)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: i·ta·lia·no (4)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre italiano

Gallec

[modifica]
  • Pronúncia: /i.taˈlja.no/
  • Etimologia: De Italia i el sufix -ano.

Adjectiu

[modifica]

italiano m. ‎(femení italiana, masculí plural italianos, femení plural italianas)

  1. italià

italiano m. ‎(plural italianos, femení italiana)

  1. italià (habitant d'Itàlia)
  2. (masculí singular) italià (llengua)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre italiano

Italià

[modifica]
  • Pronúncia: /i.taˈljaː.no/
  • Etimologia: De Italia i el sufix -ano, segle XIII.

Adjectiu

[modifica]

italiano m. ‎(femení italiana, plural masculí italiani, plural femení italiane)

  1. italià

italiano m. ‎(plural italiani, femení italiana)

  1. italià
  2. (masculí singular) italià (llengua)

Miscel·lània

[modifica]
  • Síl·labes: i·ta·lià·no (4)

Vegeu també

[modifica]
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre italiano