italiano

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: /i.taˈlja.no/

Americà: alt /i.t(a)ˈlja.no/, baix /i.taˈlja.no/

• Rimes: -ano
• Etimologia: De Italia i el sufix -ano.

Adjectiu

italiano m. ‎(femení italiana, plural masculí italianos, plural femení italianas)

1. italià

Nom

italiano m. ‎(plural italianos, femení italiana)

1. italià (habitant d'Itàlia)
2. (masculí singular) italià (llengua)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·ta·lia·no (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre italiano

Gallec

• Pronúncia: /i.taˈlja.no/
• Etimologia: De Italia i el sufix -ano.

Adjectiu

italiano m. ‎(femení italiana, masculí plural italianos, femení plural italianas)

1. italià

Nom

italiano m. ‎(plural italianos, femení italiana)

1. italià (habitant d'Itàlia)
2. (masculí singular) italià (llengua)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre italiano

Italià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /i.taˈljaː.no/
• Etimologia: De Italia i el sufix -ano, segle XIII.

Adjectiu

italiano m. ‎(femení italiana, plural masculí italiani, plural femení italiane)

1. italià

Nom

italiano m. ‎(plural italiani, femení italiana)

1. italià
2. (masculí singular) italià (llengua)

Miscel·lània

• Síl·labes: i·ta·lià·no (4)

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Treccani sobre italiano