irrompéreu

Potser volíeu: irrompereu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /i.rumˈpe.ɾəw/, occidental /i.romˈpe.ɾew/
• Rimes: -eɾew

Verb

irrompéreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de irrompre.

   [Vosaltres/vós] irrompéreu o vau/vàreu irrompre.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb irrompre.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] irrompéssiu, irrompésseu o irrompéreu.