irrompéreu

Potser volíeu: irrompereu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /i.rumˈpe.ɾəw/
	balear /i.romˈpe.ɾəw/, /i.rumˈpe.ɾəw/
Occidental:	/i.romˈpe.ɾew/

• Rimes: -eɾew

Verb

irrompéreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de irrompre.

   [Vosaltres/vós] irrompéreu o vau/vàreu irrompre.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb irrompre.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] irrompéssiu, irrompésseu o irrompéreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: ir·rom·pé·reu (4)