interpellatio

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ɪn.tɛr.pɛlˈlaː.tɪ.oː/
• Etimologia: Derivat de interpellatum.

Nom

interpellātiō f. ‎(genitiu interpellātiōnis)

1. incís
2. interpel·lació

Declinació

3a declinació -, -is (tema cons.)

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	interpellātiō	interpellātiōnēs
Vocatiu	interpellātiō	interpellātiōnēs
Acusatiu	interpellātiōnem	interpellātiōnēs
Genitiu	interpellātiōnis	interpellātiōnum
Datiu	interpellātiōnī	interpellātiōnibus
Ablatiu	interpellātiōne	interpellātiōnibus