instant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /insˈtan/
	balear /insˈtant/, /insˈtan/
Occidental:	nord-occidental /insˈtan/
	valencià /insˈtant/, /insˈtan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí instans ‎(«el moment present»), format pel prefix in- ‎(«penetració, fixació») i el verb stāre ‎(«estar»), segle XIV

Nom

instant m. ‎(plural instants)

1. Porció de temps brevíssima.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: instant ^(en)
• Castellà: instante ^(es)
• Francès: instant ^(fr)
• Italià: istante ^(it)
• Llengua de signes catalana: MOMENT ^(csc)

Adjectiu

instant inv. ‎(plural instants)

1. Que requereix la presència d'algú o de quelcom amb urgència.

Verb

instant

1. Gerundi del verb instar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·tant (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈɪnstənt/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

instant ‎(plural instants)

1. instant

Adjectiu

instant ‎(no comparable)

1. instantani