instant

Català

• Pronúncia: /insˈtan/, /insˈtant/
• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí instans ‎(«el moment present»), format pel prefix in- ‎(«penetració, fixació») i el verb stāre ‎(«estar»), segle XIV

Nom

ins·tant m. ‎(plural instants)

1. Porció de temps brevíssima.

Traduccions

Traduccions: instant

• Anglès: instant ^(en)
• Castellà: instante ^(es)
• Francès: instant ^(fr)

• Italià: istante ^(it)
• Llengua de signes catalana: MOMENT ^(csc)

Adjectiu

ins·tant inv. ‎(plural instants)

1. Que requereix la presència d'algú o de quelcom amb urgència.

Verb

ins·tant

1. Gerundi del verb instar

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈɪnstənt/

  àudio (EUA)

Nom

instant ‎(plural instants)

1. instant

Adjectiu

instant ‎(no comparable)

1. instantani