instant

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /insˈtan/
	balear /insˈtant/, /insˈtan/
Occidental:	nord-occidental /insˈtan/
	valencià /insˈtant/, /insˈtan/

• Rimes: -ant
• Etimologia: Del llatí īnstantem ‎(«present, urgent»), substantivat com a «temps present fugaç», participi de īnstāre ‎(«estar al damunt, instar»), de stāre ‎(«estar»), segle XIV.

Nom

instant m. ‎(plural instants)

1. Porció de temps brevíssima.

Derivats

• a l'instant

Traduccions

Traduccions

• Anglès: instant ^(en)
• Castellà: instante ^(es)
• Francès: instant ^(fr)
• Italià: istante ^(it)
• Llengua de signes catalana: MOMENT ^(csc)

Adjectiu

instant inv. ‎(plural instants)

1. (formal) Que insta, que fa una sol·licitud o demanda.

   «No tenia cap inconvenient a posar un vigilant a l'obra aturada per manca de pagament, anant les despeses que originaria aquesta vigilància a càrrec dels defendents, instants d'aquesta ordre.» (Lluís Puig i Ferriol, Sentència del 7 de novembre de 1975, 1975)

Verb

instant

1. Gerundi del verb instar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ins·tant (2)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Anglès

• Pronúncia: /ˈɪnstənt/ àudio (EUA) ^ⓘ

Nom

instant ‎(plural instants)

1. instant

Adjectiu

instant ‎(no comparable)

1. instantani