insinuar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/in.si.nuˈa/
Occidental:	nord-occidental /in.si.nuˈa/
	valencià /in.si.nuˈaɾ/, /in.si.nuˈa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: insinuà
• Etimologia: Del llatí insinuāre.

Verb

insinuar trans., pron. ‎(pronominal insinuar-se)

1. Indicar, apuntar lleugerament alguna cosa.
2. Significar alguna cosa només suggerint-la.
3. (dret) Fer la manifestació d'algun instrument davant el jutge competent perquè hi interposi la seva autoritat.
4. (pronominal) Mostrar indirectament l'interès a mantenir una relació amorosa.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb hiat entre el radical i la desinència

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	insinuar			haver insinuat
gerundi	insinuant			havent insinuat
participi	insinuat, insinuada, insinuats, insinuades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insinuo	insinues	insinua	insinuem	insinueu	insinuen
	insinue						val
	insinuï						sept
	insinuu				insinuau		bal, alg
				insinuam			bal
imperfet	insinuava	insinuaves	insinuava	insinuàvem	insinuàveu	insinuaven
passat simple	insinuí	insinuares	insinuà	insinuàrem	insinuàreu	insinuaren
futur	insinuaré	insinuaràs	insinuarà	insinuarem	insinuareu	insinuaran
condicional	insinuaria	insinuaries	insinuaria	insinuaríem	insinuaríeu	insinuarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insinuï	insinuïs	insinuï	insinuem	insinueu	insinuïn
	insinue	insinues	insinue			insinuen	occ, bal
imperfet	insinués	insinuessis	insinués	insinuéssim	insinuéssiu	insinuessin
		insinuesses		insinuéssem	insinuésseu	insinuessen
	insinuàs	insinuassis	insinuàs	insinuàssim	insinuàssiu	insinuassin	bal
		insinuasses		insinuàssem	insinuàsseu	insinuassen	val, bal (1)
	insinuara	insinuares	insinuara	insinuàrem	insinuàreu	insinuaren	val
imperatiu	–	tu	vostè	nosaltres	vosaltres/vós	vostès
present	–	insinua	insinuï	insinuem	insinueu	insinuïn
	–				insinuau		bal, alg
	–		insinue			insinuen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				insinuàvom	insinuavo		centr, n-occ
	insinuavi						sept
	insinuaia	insinuaies	insinuaia	insinuàiem	insinuàieu	insinuaien	n-occ
condicional	insinuariva	insinuarives	insinuariva	insinuarívem	insinuaríveu	insinuariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	insinuo	insinuos	insinuo	insinueguem	insinuegueu		n-occ
imperfet	insinuessi		insinuessi				sept, alg
	insinuessa						centr, n-occ
	insinueguessa	insinueguesses	insinuegués	insinueguéssom	insinueguéssou	insinueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... insinuat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... insinuar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... insinuat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... insinuat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... insinuat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... insinuat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... insinuar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... insinuat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... insinuat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... insinuat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: insinuo, insinua, insinuem

Derivats

• insinuable

Relacionats

• insinuació, insinuant, insinuatiu

Traduccions

Apuntar lleugerament

• Anglès: insinuate ^(en)
• Castellà: insinuar ^(es)
• Francès: insinuer ^(fr)
• Italià: insinuare ^(it)
• Llatí: leviter attingere ^(la)

Significar alguna cosa només suggerint-la

• Anglès: insinuate ^(en)
• Castellà: insinuar ^(es)
• Francès: insinuer ^(fr)
• Italià: insinuare ^(it)
• Llatí: in animum inducere ^(la)

insinuar [3]

• Anglès: insinuate ^(en)
• Castellà: insinuar ^(es)
• Francès: insinuer ^(fr)
• Italià: insinuare ^(it)
• Llatí: indicare ^(la)

insinuar-se [4]

• Anglès: to make advances ^(en)
• Castellà: insinuarse ^(es)
• Francès: faire des avances ^(fr)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·si·nu·ar (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /in.siˈnwaɾ/, meridional \iŋ.siˈnwaɾ\

Americà: alt /in.s(i)ˈnwaɾ/, baix \iŋ.siˈnwaɾ\, austral /in.siˈnwaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí insinuāre.

Verb

insinuar trans., pron. ‎(pronominal insinuarse, present insinúo, passat insinué, futur insinuaré)

1. insinuar

Miscel·lània

• Síl·labes: in·si·nuar (3)