inducció

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /in.duk.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí inductio

Nom

inducció f. ‎(plural induccions)

1. Acció d'induir.
2. Argument amb el que de l'enumeració dels particulars s'infereix la proposició que s'ha de provar.
3. Mètode per cuinar aliments que consisteix en escalfar el recipient mitjançant un camp electromagnètic en lloc de transmetre calor per mitjà de resistències.
4. Producció d'una diferència de potencial elèctric (o voltatge) a través d'un conductor situat dins d'un flux magnètic canviant.

Sinònims

• instigació, persuasió

Traduccions

inducció [1]

• Anglès: induction ^(en)
• Castellà: inducción ^(es)
• Francès: induction ^(fr), instigation ^(fr)
• Italià: inducimento ^(it), persuasione ^(it)
• Llatí: inductio ^(la) animi

inducció [2]

• Anglès: induction ^(en)
• Castellà: inducción ^(es)
• Francès: induction ^(fr)
• Italià: induzione ^(it)
• Llatí: inductio ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·duc·ci·ó (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot