increpació

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /iŋ.kɾə.pə.siˈo/, occidental /iŋ.kɾe.pa.siˈo/
• Rimes: -o
• Etimologia: Del llatí increpatio

Nom

increpació f. ‎(plural increpacions)

1. Acció d'increpar.

Traduccions

Traduccions

• Castellà: increpación ^(es)
• Francès: réprimande ^(fr) sévère
• Italià: increpazione ^(it), riprensione ^(it)
• Llatí: increpatio ^(la), objurgatio ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: in·cre·pa·ci·ó (5)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom II, Barcelona, 1840.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot