incomunicar

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Català
[modifica]

  • Pronúncia:
Oriental: /iŋ.ku.mu.niˈka/
Occidental: nord-occidental /iŋ.ko.mu.niˈka/, valencià /iŋ.ko.mu.niˈkaɾ/

Verb[modifica]

in·co·mu·ni·car trans.

  1. Privar de comunicació.

Conjugació[modifica]

Paradigmes de flexió: incomunico, incomunica, incomuniquem

Traduccions[modifica]

Vegeu també[modifica]

  • Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana. Editorial Salvat, 1910. Tom 2
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot


Castellà
[modifica]

  • Pronúncia:
Peninsular: \iŋ.ko.mu.niˈkaɾ\
Americà: alt \iŋ.k(o).mu.niˈkaɾ\, baix \iŋ.ko.mu.niˈkaɾ\

Verb[modifica]

in·co·mu·ni·car ‎(present incomunico, passat incomuniqué, futur incomunicaré)

  1. incomunicar