incendiari

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /in.sən.diˈa.ɾi/, occidental /in.sen.diˈa.ɾi/
• Rimes: -aɾi
• Etimologia: Del llatí incendiarius, segle XIV.
• Anagrames: indicarien, indiciaren

Nom

in·cen·di·a·ri m. ‎(plural incendiaris, femení incendiària)

1. qui maliciosament causa incendis

Traduccions

incendiari [1] (qui maliciosament causa incendis)

• Anglès: incendiary ^(en)

• Castellà: incendiario ^(es)

Adjectiu

in·cen·di·a·ri m. ‎(femení incendiària, plural masculí incendiaris, plural femení incendiàries)

1. que maliciosament causa incendis

Traduccions

incendiari [1] (que maliciosament causa incendis)

• Anglès: incendiary ^(en)
• Castellà: incendiario ^(es) m.
• Francès: incendiaire ^(fr)

• Italià: incendiario ^(it)
• Llatí: incendiarius ^(la)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot