impendo

De Viccionari
Salta a la navegació Salta a la cerca


Llatí
[modifica]

  • Pronúncia(i): /ɪmˈpɛn.doː/
  • Etimologia: Del prefix in- i pendō.

Verb[modifica]

impendō ‎(1a present?), impendis ‎(2a present), impendere ‎(infinitiu), impendī ‎(perfet), impēnsum ‎(supí)

  1. pagar, gastar diners
    «non erunt tam amentes, ut operam, curam, pecuniam impendant in eas res» (Ciceró, In C.Verrem, II.4.30)
    no seran tan bojos com per gastar els diners en coses així
  2. emprar, invertir, dedicar
    «quid censetis in hoc foedere faciendo voluisse Mamertinos impendere laboris, operae, pecuniae, ne?» (Ciceró, In C.Verrem, II.5.20)
    En què creus que, fent aquest tractat, voldran emprar els mamertins el seu eesforç, obres i diners?
    «verba animi proferre et vitam impendere vero» (Juvenal, Satires IV.91)
    Dir les paraules des de l'ànima i dedicar la vida a la veritat.