impeditiu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /im.pə.ðiˈtiw/, occidental /im.pe.ðiˈtiw/
• Rimes: -iw
• Etimologia: Del llatí impeditīvus, segle XIV.

Adjectiu

impeditiu m. ‎(femení impeditiva, plural masculí impeditius, plural femení impeditives)

1. allò que pot impedir, destorbar o embarassar

Traduccions

impeditiu [1] (que pot impedir o destorbar)

• Castellà: impeditivo ^(es)
• Italià: impeditivo ^(it)
• Llatí: qui empêche ^(la), embarrassant ^(la), gênant ^(la)
• Llatí: impedire ^(la) valens

Miscel·lània

• Síl·labes: im·pe·di·tiu (4)

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom II.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot